Paisatges

El vent crea paisatges d'insomni mentre el sol
dansa amb els peixos i els ossos dels absents
brillen dins l'ull esverat de la merla.
Cap noia amb vels de seda ni mimosa
als cabells. Dins el calaixos, cianur,
solatge de licors, gebre, apòzemes,
àngels decapitats. Fa temps que, entre els illots,
les pedres parlen d'extermini i de crims.
Molts de nosaltres ja no sabem conèixer
els motius de l'amor ni els motius de la guerra.
Sota l'arquitectura i el ferro de la posta,
la mar és tinta.

Antoni Vidal Ferrando, "Gebre als vidres"; Meteora.

Sam Abrams, gràcies per tot.

I més.

Sempre, V.