Blai Bonet y la tristeza.

La felicitat és com els miralls: només reflecteix les imatges, mai la realitat. Com els signes bellíssims dels fars que no mostren mai el petroli, ni la metxa, ni els ulls, ni les dones dels farolers.

La vorera del lavabo m'arriba fins al començament de la cintura. Jo poso la meva tristor a la vorera del lavabo, que és blanca i de pedra...

Si enretiro la mà del marbre, cauré. En terra. Com un mort. Com un home que cau per a morir-se... Aferrat fort, amb la mà esquerra, a la pedra blanca del lavabo, dono cops, amb el puny, a la paret, amb els nusos dels dits, a la paret, amb el començament del braç, a la paret...

«El Mar»

Blai Bonet.

Imagen: Martín Burgos.

Crim de sang...

Creavit (ex nihilo nihil fit)

La Vera refà el camí cap a casa, amb el gos a sobre. Sota l’aigua. Inventant una història fabulosa per al quisso.

—… i com que Déu es va quedar sense globus oculars, va cridar a Judes i li va demanar un favor. Al cel, era vox populi que Judes robava els dolços dels cadàvers, així que sense amagar-se i obeint ordres superiors, va anar al magatzem i va treure de les butxaques d’un nen mort, dos caramels de cafè. Llavors, Déu et va posar als forats les llaminadures, va bufar i es va fer el miracle...

La Vera continua el relat de la creació de Kantiano.

La pluja cau.

La llum vermella del contestador, al pis del Nil, fa pampallugues. Hi ha un missatge en espera. La demostració fidedigna que la Vera no té cap Déu, ni cap Judes, que facin miracles per a ella. 

Ni al cel.

Ni a la terra.

I would like

 to be the air

that inhabits you for a moment

only. I would like to be that unnoticed

& and that necessary.

Text: Margaret Atwood.

Imatge: Martín Burgos.

Unos ojos y un acantilado

... llevaré luego a los poetas en el autobús, porque espero que un verso soporte mejor lo que no aguanta un párrafo; porque quizás entre el vendaval de las conversaciones sea más fácil pillar metáforas que hilvanar ideas. Y así voy descubriendo que el mío será un pensamiento metafórico, es decir, analógico. La metáfora es la analogía entre dos cosas, entre dos conceptos que no tiene una relación directa o que de entrada no hay por qué relacionar. Unos ojos y un acantilado. El hambre de la gente y la dentadura de Franco.
No leeré para entender lo que dicen los autores, sino para entender a través de ellos; para atravesar sus frases como agujeros de gusano...
Y así es como terminaré de nuevo con la frente pegada al traqueteo de la ventanilla; buscando en la calle la poesía que el ruido de la vida no me deja arrancarle a los libros, y anotando en los márgenes unas palabras sueltas con la letra temblorosa por los adoquines.

Javier Pérez Andújar, "Paseos con mi madre", Tusquets.