viernes, 20 de enero de 2012

Són rectes els carrers...



de la ciutat dels morts
i estan deserts; els déus antics dels homes
eteris hi passegen
sovint i invisibles,
i l’ocell, com una ànima
que s’envolés, els ha pres per passatge:
rabent com un esglai i silenciós
els carrers rectes solca
de la ciutat dels morts.
Els déus, privats de mort, ja per a sempre
absents dels ulls dels moridors,
la mort potser n’envegen
que els homes temem tant.
La fosca mort: no ésser
mai més no entendre mai
més no entendre el passatge de l’ocell
rabent entre les cases cap al cel
sempre dels nostres morts, saber
per fi, entendre i tot seguit
amb entendre morir
com els homes, els déus potser voldrien.


Text: Carles Miralles
Imatge: Martín Burgos.