Blai Bonet y la tristeza.

La felicitat és com els miralls: només reflecteix les imatges, mai la realitat. Com els signes bellíssims dels fars que no mostren mai el petroli, ni la metxa, ni els ulls, ni les dones dels farolers.

La vorera del lavabo m'arriba fins al començament de la cintura. Jo poso la meva tristor a la vorera del lavabo, que és blanca i de pedra...

Si enretiro la mà del marbre, cauré. En terra. Com un mort. Com un home que cau per a morir-se... Aferrat fort, amb la mà esquerra, a la pedra blanca del lavabo, dono cops, amb el puny, a la paret, amb els nusos dels dits, a la paret, amb el començament del braç, a la paret...

«El Mar»

Blai Bonet.

Imagen: Martín Burgos.