«Les hienes no són valentes, saben que el seu és un rang
inferior. Però són voraces i oportunistes, si troben una presa assequible no la
deixen escapar sense una bona raó.»
«De vegades, segons la veu profunda i emfàtica que narra el
documental, en un anglès televisiu i retòric, una hiena pot acabar exclosa del
clan. Es converteix en una bèstia solitària, un animal amb poques opcions de
supervivència que lluita contra aquesta certesa tothora. Per això es torna més
oportunista, ataca sempre que pot, es conforma amb tota mena de preses, treu
profit de qualsevol ocasió per alimentar-se i no té cap mena de pietat, perquè
sap que si cau en mans de qualsevol clan, fins i tot el que fou el seu, acabarà
devorada sense miraments. Espantada, aquesta hiena serà un monstre eficaç i
horrorós, un assassí despietat amb la vista posada sempre en el més dèbils, els
incauts.»
“Carretera secundària”, Joan Carreras, Proa.
(Ha llegir tota la seva obra, ja. És una ordre.
I un plaer.)
